Som octubre, dilluns, endeguem nou dia, nova setmana i temps de tardor. De tant en tant encara sentim l’enyor de les vacances, del temps lliure sense masses rutines ni obligacions, del solet, el mar, la muntanya i mil històries més típiques i tòpiques de l’època estiuenca. Per a moltes famílies però, el mes passat, el nostre temut setembre, ens va empaitar amb tot de presses i responsabilitats posposades, amb temes pendents sense resoldre i diguem-ho també, amb les piles no carregades al 100%. Si a més, hi afegim la variable, persones amb infants i joves en edat escolar, la tornada a l’escola ens acabarà de despertar d’aquet petit bell somni d’estiu.
Ara ja ens trobem de ple en una realitat laboral que ens ocupa força temps, amb tot de qüestions personals i familiars particulars per a cadascú de nosaltres i per si no n’hi ha prou a això hi sumem les multitasques i compres mil perquè els nostres nens i nenes endeguin “bé” el curs escolar. Però, això no ‘atura aquí, de cop les converses sobre lectures, restaurants, destins paradisíacs, etc. s’esvaeixen i donen lloc a recomanacions ben intencionades amb l’objectiu que assumim l’excel·lència en la nostra tasca diària de mares i pares. Us ressona tot plegat? Pautes de criança, recomanacions educatives, consells de tota mena i fins i tot crítiques respecte la nostra tasca marental i parental.
Sigui com sigui, aquestes situacions ens fan viure aquest gran repte de ser mare i pare amb estres o inseguretat. Podem sentir la pressió, d’haver de convertir-nos en “superherois i superheroïnes”.
Els nostres infants necessiten tot de nosaltres? És d’obligatori compliment disposar de molt temps lliure, cal, no oblidem, mantenir la calma sempre, oferir un alimentació sana i variada, dialogar, ser empàtics, facilitar experiències i relacions, cercar activitats extraescolars engrescadores, comprar un munt de tot!! Podem posar en dubte algunes qüestions i respirar?
Sortosament per a nosaltres, els nostres petits no necessiten ni tot, ni tant, ni famílies perfectes. I encara menys mares i pares disfressats de superheroïnes o superherois.
Aquest escrit vol POSAR EN VALOR EL MÓN DE LES MARES I ELS PARES i alhora descarregar-los de tensions afegides que dificulten l’acompanyament d’una forma segura i confiada. Intentem fer fora culpes i sentiments d’impotència promovent una criança positiva. https://dretssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/families/recursoscriancapositiva/
Prenem nota,
– Estigueu tranquils! Les petites frustracions o dificultats diàries, si s’assumeixen i es resolen, no generen traumes ni patiment psicològic en els nens. Tot al contrari, ofereixen un model assertiu en la resolució de conflictes.
– El poc temps disponible no ha de ser una llosa que carregueu! Si no disposeu de massa temps junts, podeu compensar aquesta mancança amb alternatives com, més joc, més conversa, més atenció i presencia plena!
– Les comparacions són odioses i en el cas dels infants són “errònies”. No cal que observeu i us compareu, el que funciona als altres no té perquè funcionar en mi. Cada infant i família són únics i especials, cal trobar les necessitats particulars.
– No realitzar activitats extraescolars de per si no és ni bo ni dolent. Estar bé poder desenvolupar altres aspectes de la personalitat fora de l’horari lectiu i experimentar activitats diferents a les que es donen en les aules. Però si el nen no vol, o la família no pot es poden buscar alternatives de creixement no “ regulades”.
– No et sentis culpable si desitges passar temps sense els teus fills. Reservar temps per tu com adult, es bo i necessari per a vosaltres com adults i com a parella. I de retruc això, als infants i joves els hi facilita l’aprenentatge de rols i l’establiment de límits clars i sans. Guardar temps per tu és també cuidar la teva família.
– Necessitar persones externes a nosaltres ( avis, cangurs, etc.) en l’atenció dels nostres fills pot ser ric. L’establiment de vincles segurs amb persones de confiança fora del nucli familiar pot afavorir enriquir el desenvolupament de l’infant.
– Deixa’t acompanyar i comparteix. Educar com a mare i pare és un repte, una aventura gratificant, però pot esdevenir difícil, donant lloc a emocions de desplaer, com la tristesa, la frustració o el patiment. Si és així explica-ho i demana ajuda, t’adonaràs que això que et passa és molt normal i més habitual del que et sembla.
– Poseu grans dosis d’amor, paciència, creativitat i sentit de l’humor. Divertiu-vos en torneu a sentir-vos petits, jugueu i compartiu tots plegats. Recordeu que l’experiència de la maternitat/paternitat és una oportunitat única per retrobar-vos amb l’infant que tots portem dins.
“NO HI HA FAMÍLIES BONES O DOLENTES, SINÓ FAMÍLIES QUE HAN DESCOBERT O NO, ALLÒ QUE NECESSITEN ELS SEUS INFANTS!”
La prevenció és una de les vies de cura més importants en la salut mental. Si qualsevol de les situacions detallades o d’altres us generen malestar i dubtes, us animem a demanar assessorament o ajuda puntual i professional. https://www.socarrel.cat/com-podem-ajudar-te/
